Després d'haver treballat l'obra i la figura de Víctora Català, se m'ha acudit elaborar un potcast amb la lectura d'un fragment del llibre de Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, una obra que recull un seguit de reflexions entorn la literatura, l'ofici d'escriure, el paper de la dona-escriptora, etc. El fragment que sentireu pertany al capítol 'del "ja no" a "l'encara no"'. L'he escollit perquè fa referència a la dualitat d'aquesta escriptora.
Seria molt interessant que cerquessiu informació sobre quina era la situació que vivia la dona, i més particularment la dona escritora al tombant del segle XIX. Proveu de buscar a internet. Segur que trobeu alguna cosa interessant. Hi ha més escriptores catalanes que s'hagin hagut d'amagar darrere d'un pseudònim com Catarina Albert?
Exposeu al bloc les informacions que aneu trobant i els vostres comentaris entorn aquest tema. Si voleu, podeu anar opinant sobre tot el que es vagi dient. Animeu-vos i paticipeu!
